València tindrà un escull artificial subaquàtic per a la pràctica del busseig i de l’ecoturisme
València disposarà este estiu del primer escull subaquàtic artificial d’Espanya, ubicat a pocs metres de la seua costa i que, a més d’afavorir la regeneració de les platges i preservar la biodiversitat del fons marí, busca atraure a aficionats de l’ecoturisme i de la pràctica del busseig esportiu.
El projecte “Arrecifes Valencia” arrancarà amb una primera fase en què la que se submergiran en la platja de La Malva-rosa tres estructures artificials d’entre vint i vint-i-quatre tones de formigó que recreen els cércols olímpics, la coberta de l’edifici oceanogràfic i àmfores semienterrades.
El repte, segons explica la directora del projecte i tècnic de la Fundació Esportiva Municipal (FDM), Natividad Domingo, és arribar a crear un circuit de turisme subaquàtic amb nous esculls de diferents dissenys, dificultats i profunditats com un “parc aquàtic” que puga estendre’s per la costa de València. Esta primera “peixera natural” serà una realitat en breu quan les tres plataformes dissenyades -dos de 6×3 metres i una altra de 4×4-, que actualment romanen fondejades en el port de València, siguen reflotades en una complexa operació i traslladades a la seua ubicació definitiva a uns 180 metres de la costa i a a penes 4 metres de profunditat.
Momento de la inmersión de los arrecifes artificiales
“Volem que la gent que estiga en la platja, bussejant amb tub o a pulmó puga acostar-se a conéixer este paisatge subaquàtic”, apunta Domingo, qui explica que la iniciativa va sorgir fa dos anys com un projecte científic per a “estabilitzar i protegir les platges i frenar la seua degradació”. Assenyala que les estructures de formigó tindran diferents acabats -àrids, llisos i esgarrats- i s’integraran amb la fauna i flora per a ajudar a revitalitzar l’entorn i crear hàbitats “agradables” per a la implantació d’un ecosistema marí.
En el projecte ha col·laborat el catedràtic de l’Institut de Ciència i Tecnologia del Formigó de la Universitat Politècnica de València (UPV), Pedro Serna, per a qui és clau el caràcter “no invasiu” del formigó i la seua capacitat “de simbiosi” amb el medi, ja que és “el més paregut a la pedra del fons del mar que pot trobar un peix o una planta, però artificial”.