Cultura, esport i tradició

Cultura, esport i tradició

Els jocs i esports tradicionals valencians són aquelles pràctiques lúdiques que s’han anat transmetent al llarg de les generacions i que en estos moments formen part del patrimoni històric i cultura dels diferents pobles.

Per esta raó la Fundació Esportiva Municipal de València a través d’este Programa ha desenvolupat diferents línies d’actuació amb la finalitat de recuperar les diferents activitats esportives tradicionals valencianes (Tir i arrossegament, Vela llatina, Pilota valenciana, Corredures de joies, etc.).

 

Objectius generals

  1. Donar a conéixer els jocs i esports tradicionals valencians als ciutadans de la ciutat de València.
  2. Conéixer el patrimoni històric valencià a través dels jocs i esports tradicionals.
  3. Promocionar aquells jocs i esports tradicionals menys coneguts.
  4. Ocupar el temps lliure dels ciutadans amb la pràctica d’estes activitats.
  5. Recuperar les manifestacions festives i folklòriques relacionades amb estes activitats.

 

Població diana a què va dirigit

A tota la població a partir dels 7 anys.

 

Característiques del programa

Diverses són les línies d’actuació d’este programa:

Jocs i esports tradicionals valencians (FJETCV)

La Federació de Jocs i Esports Tradicionals de la Comunitat Valenciana (FJET-CV) va ser creada l’any 1995.

Des de l’any 2000, la FJET-CV i l’Ajuntament de València a través de la Regidoria d’Esports col•labora conjuntament a favor de l’esport de la ciutat i la recuperació dels jocs i esports tradicionals. Per això amb l’objectiu d’impulsar activitats en tots els àmbits (escolar, familiar, tercera edat) s’impulsen les modalitats de birles, canut, llançament al set i mig, caixó, cércol i corda; amb els programes següents:

  • Tradició i Salut. Destinat a les persones majors i realitzat, de dilluns a divendres, als centres municipals d’activitats de persones majors. Este programa va començar amb activitats de promoció i actualment es realitzen competicions entre els centres, especialment de birles i canut; també es realitzen activitats a les setmanes culturals que els centres organitzen al llarg de l’any.
  • Jocs en família. Destinat a tota la família i en la qual pares, fills i iaios s’acosten a provar la seua habilitat, alhora que, els iaios en més d’una ocasió, es recreen comptant als néts els seus recorreguts d’infància i joventut. Es realitza els dissabtes i de manera rotativa en 4 parcs de la ciutat.
  • Jocs al Barri. Activitat del tipus escola d’estiu de caràcter lúdic realitzada durant el mes de juliol, en la qual els escolars descobrixen jocs i materials amb què normalment no tenen l’oportunitat de jugar i que al llarg de la setmana d’activitat, la majoria acabaran dominant.
  • També cal destacar l’acord signat per a habilitar, al jardí del carrer Dr.NicasioBenlloch, darrere del Palau de Congressos, el poliesportiu de jocs tradicionals, on es celebren activitats de promoció i de competició. L’any 2007 va ser escenari del festival internacional de l’Associació Europea de Jocs i Esports Tradicionals.

Corregudes de Joies

Tenen un origen localitzat en el temps, que segons una revista de 1816, ja se celebraven en eixos anys. Es reunien a L’Albereda de València o punts espaiosos els llauradors amb els seus cavalls perxerons, i jugaven a arribar el primer a un lloc prefixat.

La peculiaritat residix que al ser cavalls de cultiu no porten sella de muntar, és a dir, que es munta a pèl, amb la dificultat que comporta la carrera a grans velocitats mantenint l’equilibri. S’esperona al cavall amb fuets en ambdues mans.

Les competicions que es realitzen de les distintes modalitats d’hípica valenciana solen ser durant els mesos d’estiu, principalment al mes de juliol, coincidint amb les fires i festes.

Vela Latina (Barques Albuferenques)

Vela llatina valenciana o “albuferenques”, esta modalitat, que ha estat en l’article d’extinció, ha pres el seu nom del lloc on estes embarcacions eren més usades, a l’Albufera.

De Soria (1987), en un article destinat a este esport, assenyala tres tipus d’embarcacions:

“Dels barquers”, s’utilitzaven per a entrenar i per al cultiu de l’arròs, d’uns 13 a 14 m de longitud, era una barca robusta.

“Gamberes”, era pròpia dels pescadors, de 9 a 10 m. La seua funció principal, la pesca. Cap a la proa té un pont amb un forat on reposa el pal major, de 4 m i creuat per una perxa llarga o antena, també de 4 m. Estos dos pals són els que subjecten la vela triangular.

“Els barquets o albuferencs”, era la més xicoteta de les tres. S’utilitzava per a moure’s amb més soltesa i es dirigia amb una perxa. Mesura uns 5 m de llarg i 1,50 m d’ample, i té uns 10 cm de calat amb un fons pla. La controla una persona de peu sobre la barca amb la perxa, que és de fusta de xop amb una longitud de 4m.

En l’actualitat, queden embarcacions dels dos últims tipus, mentre que les primeres estan pràcticament extingides.

Desenvolupament de les proves a l’Albufera: Les proves de moment tenen un caràcter molt local i es celebren als municipis de Silla i Catarroja, impulsats per la recentment constituïda Associació de Vela Llatina; el seu president en 1987 Juan García la descriu així:

“Es pot marcar un punt de partida conegut a on van acudint totes les barques participants. Arribat eixe moment, el jutge, qui utilitza embarcació de motor, dóna l’eixida i, a partir de llavors, es tracta de cobrir un recorregut en el menor temps possible.Una de les rutes de major expectació per la seua dificultat és la que cobrix l’eixida des de la boca del port de Silla, volta en la mata de “Sant Roc”, d’allí a la mateta, després a la mata de fang, d’allí a la boca del port de Catarroja, a continuació, tornada al port de Silla.En este trajecte cal posar a prova no sols a la barca, més o menys preparada; l’habilitat i coneixement dels participants són definitius, la qual cosa es pot constatar en el fet que, generalment, els que solen ocupar els primers llocs són els competidors de major edat, acostumats al maneig de les seues barques en el treball, per la qual cosa fan gala d’una destresa que no té rival”.

Les actuals embarcacions de vela llatina són un poc més xicotetes que les tradicionals “gamberes”, tenint una eslora d’entre 5 i 6 m i sent controlades per dos tripulants.

Per a les proves de barquets s’utilitzen els canals que existixena l’Albufera, i els recorreguts solen ser de 2 km, eixint els participants de cinc en cinc (Campomanes, 1982).

Tir i arrossegament

El Tir i arrossegament pot ser d’un o dos cavalls per carro, un a barres i un altre a corda. La competició comença amb la pesada de les cavallerisses, un dia i hora assenyalat abans de l’enfrontament, on segons el pes, se li assigna una categoria o una altra, i a més, es calcula la quantitat de càrrega que cada animal portarà. Com a norma general, cada cavall portarà el doble de càrrega del seu pes en quilos.

Sobre una pista d’arena, cavall, carro i amo han de passar des d’un extrem a l’altre. Tenen cinc minuts per a travessar 60 metres d’un metre i mig d’arena. Arrosseguen un carro que pesa el doble que ells, només ha de fer tres parades al llarg de la pista i arribar al final, cronometrant el temps utilitzat. El carro va ple de sacs d’arena, amb un pes específic, la qual cosa fa que afone les rodes sobre el camí i que l’esforç de cavall i amo siga espectacular.

Mentre es realitza l’enganxament no es pot pegar a l’animal. Una vegada dins de la pista, es pot fer tres vegades lleument com a al•licient, sense danyar-ho mai. Si es pega més serà desqualificat. El seu amo, a l’orella, els crida amb força per a infondre’ls un ànim que de vegades s’afona.

Tir al gat i tir al piló

Té el mateix origen que el tir i arrossegament, l’exhibició dels cavalls per a la seua venda en el llit del riu Túria. La modalitat de Tir al Gat es disputa entre dos cavalls enganxats “en reculà”, per darrere, el cul d’un enfront de l’altre, guanyant la prova el que arrossegue l’adversari; té una variant, “La creu”, on s’enganxen quatre cavalls en creu, guanyant el que arrossegue cap al seu sentit.

En el Tir del Piló (a no poder), el que s’intenta mesurar és la duració i qualitat del tir que efectua un cavall lligat a un lloc fix que no pot arrossegar.

Pilota Valenciana

La Pilota Valenciana és un esport tradicional, variant del joc de pilota, que pot practicar-se en diverses modalitats en el qual participendoso més contrincants formant dos equips que competixen llançant una pilota, colpejant-la amb la mà nua, o amb lleugeres proteccions.

El nom de pilota valenciana s’utilitza per a distingir-lo d’altres variants com la basca, jugada normalment contra un mur o frontó.

La pilota valenciana pot disputar-se en diferents llocs: Trinquet, Carrer, Frontó i Galotxeta.

Hi ha diverses modalitats de pilota valenciana:

  1.  Escala i corda.
  2. Galotxa.
  3. Llargues.
  4. Raspall.
  5. Galotxetes.
  6. Juego internacional.
  7. Frontón.

Actualment la Fundació Esportiva Municipal i la Regidoria d’Esports de l’Ajuntament de València desenvolupen diferents programes relacionats amb la Pilota Valenciana:

  • Escoles Esportives Municipal de Pilota Valenciana.
  • Jocs Esportius de Pilota Valenciana.
  • Suport a la competició professional d’esta modalitat esportiva, a través de patrocinis de tornejos (El Corte Inglés, Màster de Pilota Valenciana, etc).

Rutes eqüestres

Una de les activitats novesrecollides dins d’este programa està relacionada amb el món del cavall.

Com a proposta del Pla Estratègic de l’Esport de la Ciutat de València ha sigut l’elaboració d’un Pla estratègic eqüestre, desenvolupar per la FDM en col•laboració amb l’Associació de Criadors de Pura Raça Espanyola de la Comunitat Valenciana i amb la participació de la Facultat de Veterinària delCEU i la UPV i la Federació d’Hípicadela Comunitat Valenciana.

L’objectiu d’este Pla és impulsar el sector del cavall en l’entorn de la ciutat de València a través d’un ampli elenc d’accions empresarials, formatives, esportives i socioculturals, com ValenciaCaballo, comptant amb la implicació i participació activa del sector eqüestre, beneficiari del dit pla.